Article del blog de Miquel Quintana :
Un terratrèmol a Cambrils, nomenat Nou Moviment Ciutadà.
Ahir 22 de maig de 2011, un terratrèmol de 3,90 graus en l’escala electoral i batejat amb el nom de Nou Moviment Ciutadà, va fer trontollar la ciutat i va assolir un gran èxit al situar, de moment, tres regidors din el consistori municipal. I dic de moment, ja que els pocs vots que el separen d’aconseguir el 4t regidor, està en aquests moments en mans de la Junta Electoral per diferents irregularitats denunciades també per altres partits concurrents en aquests comicis.L’NMC, un nou partit dins d’aquest escenari polític, encara amb bolquers per la seva joventut i del que fa tant sols quatre mesos, ha pogut trencar amb les malastrugances que alguns dels seus rivals els hi havien penjat, ha fet callar a moltes boques que pronosticaven uns nuls resultats i ha fet que els genolls de molts altres candidats tinguessin tremolors. Sobre tot els de l’actual alcalde i membre del PSC, ara ja en funcions, i del seu segon, que fins i tot ahir mateix en la televisió de Cambrils es feia creus de com la ciutadania d’aquesta ciutat podia haver votat aquesta opció, nova opció. Una reacció de perdedor, de mal perdedor, que fins ahir creia que la ciutat era el seu imperi, el seu feu, i que podria seguir endavant amb la seva nefasta gestió, negativa gestió que ha portat a Cambrils a un forat econòmic greu que representa tant sols uns 2500 € per cada ciutadà o ciutadana. Malgrat això, aquesta ciutadania ha votat en clau de carnet, en clau d’amic i conegut, en clau de poble en el que conèixer a l’alcalde encara és un punt positiu per, potser, obtenir certs favors i tant sols l’ha fet perdre dos regidors dels vuit que va obtenir en les darreres eleccions de 2007.
Indiscutiblement el partit guanyador ahir a Cambrils va ser CiU, amb Mercè Dalmau al capdavant, que ha doblat la seva presència, però el segon guanyador indiscutible ha sigut l’NMC amb Oliver Klein com a cap de llista. I un èxit que ningú pot negar ja que la seva joventut, la del partit, ho remarca encara molt més. Per tant, cal felicitar a ambdues formacions i a la seva gent, ja que han treballat força, de valent, per engrescar als ciutadans i ciutadanes a fer un gir, a canviar l’estil de governar, a eradicar el caciquisme que habitualment els alcaldes i alcaldesses socialistes tenen per costum instal·lar.
La segona conseqüència d’aquestes eleccions és que els dos partits companys de govern en els darrers set anys de govern català, han desaparegut. Ja no hi són. Una crònica anunciada. Una mort lenta que finalment ha acabat amb un ferit greu, molt greu.
La tercera conseqüència ha sigut que La PLIC, un partit format per independents que fa uns anys havia assolit una certa presència, ha caigut i en la caiguda ha perdut el 50% de la seva representació. Potser el seu estil de fer govern no ha estat l’encertat, bé, segur que no ha estat encertat per la resposta obtinguda.
La quarta conseqüència és que el PP s’ha quedat com estava, millor dit, ha obtingut els mateixos resultats de fa quatre anys. Ha quedat amb quatre regidors, encara que a l’espera de la Junta Electoral, que ha de resoldre les impugnacions presentades pels partits rivals al haver aparegut fins a tres models diferents de paperetes. Un problema greu i que ha de resoldre qui té les competències per fer-ho. La llei és clara i està clar que els polítics han de ser els primers complidors i els garants de que així sigui.
Ara s’obra el moment dels pactes per formar govern. Uns moments delicats i en aquests moments esperançadors, encara que les resolucions que prengui la Junta, encara poden fer variar l’escenari principal. Ara és el moment important per una ciutat que pot esdevenir un referent en molts aspectes i que fins ara és una ciutat turística més de la costa catalana. Ara és el moment d’un canvi que cal i que no es pot deixar escapar. A partir d’avui, Cambrils inicia un camí cap a la seva regeneració. Un camí gens fàcil però que amb perseveració, rigor, seny i constància s’assolirà. No en els primers cent dies de gràcia ni en el primer any, ja que el llast que deixa el PSC no és fàcil de deixar.
L’enhorabona als guanyadors i guanyadores. Ara cal treballar.
